dijous, 26 de febrer del 2009

LA BRUIXA DESASTRE


DADES BIBLIOGRÀFIQUES

  • TÍTOL: La bruixa i el mestre


  • AUTORA: Mariaun Landa


  • IL·LUSTRADORA: Asun Balzla


  • EDITORIAL: Barcanova


  • COL·LECCIÓ: Sopa de llibres
DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER
La bruixa Desastre té la pell d'un color gris groguenc, els ulls brillants com els d'una serp, les dents blaves com la tinta, el barret negre i tort i els cabells llargs. Té les mans que són unes urpes magnífiques com les d'un àliga. Els seus peus són com els d'un ànec.

El vestit és fosc, esparracat, atrotinat i brut ple de sorgits a la moda.

L'escombra, que es diu Clàudia, no està gens malament per ser una escombra màgica de segona mà, dura i resistent com un avió Fokker.

PODERS I ENCANTERIS

Posseeix un encanteri ben original que consisteix en convertir els professors i professores en ampolles de cava.

LLOC ON VIU

No ens ho diu, tot i que fa moltes visites a les escoles.

LA BRUIXA PALANGANA


DADES BIBLIOGRÀFIQUES

  • TÍTOL: Les set dents de la Palangana


  • AUTORA: Eulàlia Canal


  • IL·LUSTRADORA: Núria Millàs


  • EDITORIAL: Barcanova


  • COL·LECCIÓ: Sopa de llibres

DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER:

La bruixa Palangana està grassa, té les dents molt corcades i n'hi falten moltes, té el nas molt llarg. També té el cabell curt i de color taronja. Els seus ulls són petits i groguencs i el seu voltant de color lila.

És una bruixa bona, simpàtica, atrevida i golafre.

PODERS I ENCANTERIS:

La bruixa Palangana pot volar amb escombra. A més fa sopa, begudes màgiques i cura a la gent.

LLOC ON VIU: Viu en una ciutat que es diu Mamut Avall dins d'una barraca arran de la platja.

LA BRUIXA BUFURUDA


DADES BIBLIOGRÀFIQUES

  • TÍTOL: La bruixa Bufuruda

  • AUTORA: Mercè Company

  • IL·LUSTRADOR: Francesc Rovira

  • EDITORIAL: Hymsa

  • COL·LECCIÓ: Bagul de contes

DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER

És una bruixa vella amb els cabells blancs i amb poques dents. Té el barret molt abonyegat.

La bruixa Bufuruda és dolenta, rabiuda, però a la vegada és molt tafanera i li agraden molt els secrets.

PODERS I ENCANTERIS

Té el poder d'equivocar-se. Vol dir que tots els encanteris li surten malament.

LLOC ON VIU

Viu en una cova al mig del bosc.

TERESETA LA BRUIXETA


DADES BIBLIOGRÀFIQUES

  • TÍTOL: Tereseta la bruixeta


  • AUTOR: Josep Gregori


  • IL·LUSTRADOR: Ferran Boscà


  • EDITORIAL: La Galera


  • COL·LECCIÓ: Els grumets de la galera

DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER:

La Tereseta és una nena, com diuen els seus pares, fastigosament encantadora, dolça i preciosa. Això vol dir que té el nas bonic, menut i graciós, sense taques i arrugues. Les mans les té com les d'una princesa i els cabells daurats i fins com la seda. Té uns ulls molt bonics.

La Teresa tot i aprendre els poders i encanteris d'una bruixa es comporta com una persona humana i té els gustos dels humans. Els seus pares li van posar aquest nom perquè quan deien un nom de bruixa es posava a plorar i quan en deien un d'humà parava. Així que li van posar Tereseta.

PODERS I ENCANTERIS:

Com tots els nens i nenes del poble va a l'escola de bruixetes i bruixots de La Rata Albellonera. Allà tot i no ser la millor alumna hi apren els encanteris i poders dels seus habitants. Per escombra té una aspiradora de la seva mare que la va ensinistrar ella mateixa.

LLOC ON VIU:

Viu a la població de Bruixància que està situada més enllà de Llagonis i de les ciutats dels humans. Viu a casa seva amb el pare i la mare, que són un bruixot i una bruixa.

LA BRUIXA QUIMA


DADES BIBLIOGRÀFIQUES

  • TÍTOL: Les bruixes del pla de Negua


  • AUTOR: Pep Coll


  • IL·LUSTRADOR: Joma


  • EDITORIAL: La Galera


  • COL·LECCIÓ: Sac de bruixes

DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER

La Quima és una noia d'ulls foscos i de pell més fina que un moixernó de primavera. Ella es converteix en bruixa per obligació de la seva madrastra. Fins i tot ella diu que era una bruixa esclavitzada.

Al final renuncia a ser bruixa i enverina a la seva madrastra que l'envia a l'infern.

PODERS I ENCANTERIS

Per convertir-se en bruixa la Quima s'untava el seu cos nu les aixelles i les cuixes d'un unguent fosc. Llavors en beu i surt disparada per la xemeneia. La Quima i altres bruixes es troben al pla de Negua on arriben transformades en aligots, rat-penats, corbs, etc.

LLOC ON VIU

Viu al poble d'Estaon, un poblet de la vall de Cardós.

LA PALMA

DADES BIBLIOGRÀFIQUES


  • TÍTOL: La Palma, una bruixa escabellada


  • AUTORA: Lola Casas


  • IL.LUSTRADOR: Subi


  • EDITORIAL: Alfaguara

DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER:

La Palma té els cabells llargs i el pèl roig. És prima Un dia es va llevar amb els cabells de punta i de tan escabellats xerraven entre ells.

La Palma és una bona bruixa, endreçada i treballadora. De tant treballar es va convertir en una bruixa nerviosa i angoixada perquè es passava dia i nit treballant.

PODERS I ENCANTERIS:

La Palma té els poders d'ajudar a la gent. Per exemple, va fer una màquina de fer gelats deliciosos o un glaçó etern que refredava qualsevol beguda i no es fonia mai.

Quan se li van escabellar els cabells va perdre aquests poders i només els va recuperar amb un petó del seu estimat.

LLOC ON VIU:

La bruixa Palma viu en una casa a prop de casa d'en Pol, un perruquer.

TINA, LA SUPERBRUIXA

DADES BIBLIOGRÀFIQUES

  • TÍTOL: La Tina Superbruixa


  • AUTOR: Knister


  • IL·LUSTRADORA: Birgit Rieger


  • EDITORIAL: Brúixola

DESCRIPCIÓ DE LA BRUIXA I MANERA DE SER:

La Tina té els cabells curs i vermells. Porta un mocador al coll de color rosa i una samarreta de color vermell. Els pantalons que sempre porta són curts i de color verd amb unes malles a sota de color negra i uns mitjons de colors amb unes sabates vermelles.
Ella és simpàtica i atrevida.

PODERS I ENCANTERIS:

Té un llibre de màgia i pot viatjar amb el Salt de la bruixa. Aquest poder consisteix que quan fa l'encanteri necessita un objecte relacionat del lloc on vol anar a parar.

També fa encateris dient paraules màgiques.

LLOC ON VIU:

La Tina viu a casa seva amb els seus pares i el seu germà, en Pitus.